El proyecto
La Gelidense Coworking & Cocreating nace en plena pandemia Covid-19 respondiendo a la necesidad de tener espacios optimizados y bien comunicados en el Alt Penedès donde empresas, trabajadores y creativos de zonas cercanas puedan llevar a cabo su trabajo mientras se desarrollan, relacionan y encuentran sinergias & oportunidades.
Fuera pero cerca de casa
Pretendemos cuidar un proyecto que nos apasiona y que va más allá del alquiler de espacios. Lo que realmente nos mueve es facilitar y enriquecer la vida de muchas personas incomunicadas que teletrabajan o que se ven forzadas a desplazarse diariamente (relativamente lejos) para poder tener un espacio donde llevar a cabo proyectos fuera del entorno doméstico.
Inspírate, trabaja a gusto y crece
En La Gelidense Coworking & Cocreating conectamos a personas y establecemos alizanzas que las hagan crecer tanto a nivel profesional como personal; individual y colectivamente. I todo, dinamizando y dando valor a una zona histórica de gran interés patrimonial y sociológico como la antigua fábrica de papel La Gelidense (Molí Nou) en Gelida, Alt Penedès. En concreto, nuestro espacio se remonta al año 1900 y seguro que servirá como inspiración a nuestros coworkers y cocreators.
La Fábrica de papel
No hay nada que nos haga más felices que conservar y preservar el entorno y la memoria de los edificios históricos, pero sobre todo de su gente. Y más, cuando se trata de gente trabajadora y luchadora. Desde aquí queremos rendir un modesto homenaje a todas y todos los anónimos que lucharon día tras día para tirar adelante la industria del papel y, sobre todo, a sus familias y sus propias vidas.
“A finals del segle XVIII es presentaren a Gelida diverses iniciatives industrials papereres que, a vegades, es fa difícil de destriar-les, fins i tot, amb les seves exactes ubicacions perquè la documentació no és gaire clara, la qual cosa en pot induir a errors.”
Els paperers que actuaven a Gelida, també ho feien en altres poblacions properes, bé directament o bé familiarment en origen, així com a exemple, el primer Marquès de Gelida que tenia en els seus avantpassats paperers a la conca de l’Anoia i rius afluents: Els Costas, a la Torre i la Pobla de Claramunt, els Llucià a St. Pere de Riudebitlles, els Serra, de cal Serra, a Capellades, els Jover a Igualada, comerciants. Moltes d’aquestes famílies papereres estaven emparentades entre elles i amb les seves activitats, algunes, reberen Títols del Regne pels seus serveis a la Corona, i igualment en el seu ascens político-econòmico-social, com veurem en les notes biogràfiques.
Amb en Fèlix Prat s’inicia l’activitat del Molí Nou que poc després passà, parcialment i completament, a Miquel Elies i, en acabat, a Joaquim Serra, i darrerament a Joan Jover i a Joaquim Jover, pare i fill; aquests quatre darrers per vincles familiars. Després al final hem inclòs una relació genealògica des dels antecedents fins als actuals marquesos de Gelida.
Fèlix Prat de Vilaclara i Quinquer
(Castellfollit del Boix 1737 – Barcelona 1802)
“Carles Gibert, impressor i llibreter de Barcelona, estableix diverses propietats a Fèlix Prat, i que ja tenien tractes a Gelida anys enrera amb el Molí Vell, ens diu: “…al efecte de posar corrent (d’aigua) una fàbrica de molí paparer que habia construït en lo terme del lloch de Gelida…” (és el Molí Nou que sembla que encara no funcionava); un molí fariner on també hi havia una pineda (propietats de cal Piula) i també ens diu que s’està construint la resclosa sota una timba. El 25-01-1792 compra a Ramon Pasqual i Llopard un tros de terra campa a efectes de construir part del rec obert necessari per conduir l’aigua del riu Anoia als molins paperers que estava construint a Gelida. El 25 del següent mes de febrer, l’intendent general de Catalunya concedia a Fèlix Prat la facultat de construir un molí paperer al terme de Gelida, en l’entremig i després de la presa que prenia aigua del riu Anoia al molí fariner anomenat d’en Marimon (es tracta del Marquès de Cerdanyola, senyor jurisdiccional de Gelida, després propietats de cal Piula), fins al terreny de l’heretat d’en Penyella (can Penyella) amb la condició de tenir-lo acabat abans del termini de dos anys.
La seva néta, Francisca Prat i Ribot, filla de Maurici Prat i Pruns, muller de Joaquim de Vendrell i de Boneu, vengueren la resta de la part de les propietats a Miquel Elies i Vilarrúbia l’any 1832, pel preu de 10.000 lliures catalanes.”