“Carles Gibert, impressor i llibreter de Barcelona, estableix diverses propietats a Fèlix Prat, i que ja tenien tractes a Gelida anys enrera amb el Molí Vell, ens diu: “…al efecte de posar corrent (d’aigua) una fàbrica de molí paparer que habia construït en lo terme del lloch de Gelida…” (és el Molí Nou que sembla que encara no funcionava); un molí fariner on també hi havia una pineda (propietats de cal Piula) i també ens diu que s’està construint la resclosa sota una timba. El 25-01-1792 compra a Ramon Pasqual i Llopard un tros de terra campa a efectes de construir part del rec obert necessari per conduir l’aigua del riu Anoia als molins paperers que estava construint a Gelida. El 25 del següent mes de febrer, l’intendent general de Catalunya concedia a Fèlix Prat la facultat de construir un molí paperer al terme de Gelida, en l’entremig i després de la presa que prenia aigua del riu Anoia al molí fariner anomenat d’en Marimon (es tracta del Marquès de Cerdanyola, senyor jurisdiccional de Gelida, després propietats de cal Piula), fins al terreny de l’heretat d’en Penyella (can Penyella) amb la condició de tenir-lo acabat abans del termini de dos anys.

La seva néta, Francisca Prat i Ribot, filla de Maurici Prat i Pruns, muller de Joaquim de Vendrell i de Boneu, vengueren la resta de la part de les propietats a Miquel Elies i Vilarrúbia l’any 1832, pel preu de 10.000 lliures catalanes.”